¿Un 15M eclisiàstic?

Dins de l'Església hi ha una sola Fe, pero diversitat de carismes i opinions, encara que en moltes ocasions pense que de cara a l'exterior esta diversitat no és visible i moltes persones pensen que l'Església només té un pensament únic. És cert que són tòpics i fins i tot podriem dir, dogmes socials, pero també moltes vegades esta visió eclesial es fomenta des de la pròpia Església.

En este sentit, el mateix dia, pero en diferents diaris han eixit dos notícies relacionades d'alguna manera perque aporten dos visions eclesials que no són precíssament les "oficials"

Visita del Papa

Esta primera opinió és d'un grup de retors madrilenys, el Foro de Curas de Madrid, que reclamen una major senzillea en la preparació de la visita del Papa per a la Jornada de la Joventut, bàsicament que en lloc de mirar cap a les grans empreses i el gran "boato" miren cap als cristians de base i que les parròquies no siguen simplement un lloc a on poder acollir als jóvens que acudixquen sinó que també puguen ser escoltades. Cal dir que ells mateixa afirmen que no estan en contra ni de la visita del Papa ni de la celebració de la Jornada, sinó del seu plantejament per part de la jerarquia.


El Corpus valentí

En les nostres terres també ha donat la seua opinió el Grup Cristià Pacifista, pero en esta ocasió al voltant de la presència de l'eixercit i de les autoritats en la tradicional provessó, demanant precíssament que no estiguen basant-se en que Jesús era un mestre de la no violència activa i resulta que junt a la custòdia desfilen els soldats armats.

Són qüestions complicades perque segur que atres cristians pensen de diferent manera (i no formen part tampoc de la jerarquia) pero hem de reflexionar-les. En primer lloc ninguna d'estes dos opinions manifesten rebuig ni cap a la provessó, ni cap a la Jornada de la Joventut, sinó que reclamen una mirada diferent. Des de la Fe que ens unix, reflexionem.

Restavecs

Fa uns dies vaig llegir un reportage al voltant dels restavecs. Una paraula que prové del francés, restar avec, (estar en) i que baix un aparent significat de relació personal amaga la realitat dels pobres entre els pobres, puix els restavecs d'Haití, són chiquets esclaus que viuen en una familia que no és la seua condemnats a treballar per als seus amos.

Poden ser òrfens entre 5 i 15 anys o, fins i tot, menors que són enviats per la seua pròpia familia des de les zones rurals sense cap esperança de futur per a que almenys puguen sobreviure. Com podeu imaginar les condicions de vida d'uns autèntics esclaus en un pais que ocupa els últims llocs en el rànking de la pobrea han de ser de lo més indignes. Estes condicions de vida es poden comprovar en les fotografies que ilustren el reportage:

http://issuu.com/lightmediation/docs/restavecs__children_in_slavery_in_haiti__3593

En tot cas, sempre queda lloc a l'esperança, i en este cas, junt a algunes ONGD apareix un salesià, el Pare Attilo Stra que en 1988 crea el centre Lakay per a rehabilitar als menuts i als jóvens que viuen en el carrer o són restavecs, i com sempre des del carisma salesià, des de la seua formació en un ofici, tècnica i social reintegrar-los en la societat des de la seua pròpia autonomia.

Possiblement la paraula no siga que reconforta conéixer que hi ha persones que des de la seua Fe treballen pels més pobres entre els pobres, perque reconfortar sona massa passiu, com si simplement llegint des del sofà de la nostra llar que hi ha persones que transformen la realitat, tranquilisarem les nostres conciències. Pero no parle de la conciència, sinó de l'esperit, i espiritualment reconforta saber que en el món queden persones que s'entreguen gratuïtament pels seus (nostres) congèneres.

Uns enllaços més per a conéixer en més proximitat la realitat de Lakay, que segons pareix significa "la casa"

http://www.flickr.com/photos/31237019@N05/with/3114842241/

http://www.salesianosbilbao.com/salesianosbilbao/de/la-voz-de-quien-trabaja-por-los-que-viven-en-la-calle.asp?cod=13398&nombre=13398&nodo=&orden=Falso&sesion=1

Reflexió per a l'Advent

(valencià)

Coincidint en el tercer dumenge de l'Advent nos hem reunit un grup de matrimonis per a dedicar un matí a reflexionar de manera particular primer, en parella després i per últim per a compartir tots junts les nostres reflexions. El consiliari que nos acompanya ha enfocat la reflexió des de la búsqueda primer d'un silenci personal i en acabant des de la lectura continuada de la part que l'Evangeli de Marc o el de Lluc dediquen al naiximent i infantea de Jesús.

Pot ser només siga una apreciació personal, pero veig que els cristians coneguem les històries de la Biblia casi com si es tractara d'una tradició oral, sense dedicar-li massa temps a la seua lectura i molt menys a meditar eixa lectura. Per això, aprofitar l'Advent per a una profundisació de lo que els evangelis nos conten de l'anunci de la vinguda de Jesús i els seus primers anys de vida, pot resultar un bon eixercici de preparació al naiximent del Jesuset que tan pròxim tenim. I aixina, quan anem a visitar els belems pugam descobrir en els seus personages, des de Maria i Josep, fins als pastors que van de camí al portal, les seues actituts davant la vinguda a la terra del nostre Salvador i comparar-les en les nostres pròpies.

(castellano)

Coincidiendo con el tercer domingo de Adviento, nos hemos reunido un grupo de matrimonios para dedicar una mañana a reflexionar de manera particular primero, en pareja después y posteriormente para compartir juntos nuestras reflexiones. El consiliario que nos acompaña ha enfocado la reflexión primero desde la búsqueda de un silencio personal y después desde la lectura continuada de la parte que el Evangelio de Marcos o el de Lucas dedican al nacimiento y la infancia de Jesús.

Puede ser una apreciación mía personal, pero pienso que los cristianos conocemos muchas veces las historias que nos cuenta la Biblia casi como si se tratara de una tradición oral, sin dedicarle demasiado tiempo a su lectura, y mucho menos a la meditación de esta lectura. Por eso, aprovechar el Adviento para una profundización de lo que los evangelios nos cuentan del anuncio de la venida de Jesús y sus primeros años de vida, puede resultar un buen ejercicio de preparación al nacimiento del Niño Jesús que tenemos tan próximo. Y así, cuando vayamos a visitar los belenes podamos descubrir en sus personajes, desde Maria y José, hasta los pastores que van camino del portal, sus actitudes ante la venida a la tierra de nuestro Salvador y compararlas con las nuestras propias.

¿És precís l'honor militar?

Davant la qüestió ¿és precís l'honor militat al Santíssim Sacrament o a les imagens de sants i vergens que ixen en provessó? no puc més que dir que no, no és precís, almenys yo ho veig aixina. I no és que siga una reflexió fruit del canvi actual del reglament militar en el que es regula que no es pot obligar a cap persona de l'eixercit a fer estos honors, sinó que fa molt de temps que m'ho vinc plantejant.

Sincerament no entenc el paper d'hòmens i dones armades rendint honors als sants, per a mi són realitats opostes. Pot ser siga una costum, desconec de quants anys, i comprenc a la gent que se sent pertorbada per este canvi (als que segurament els afecta d'igual manera qualsevol adaptació de la realitat), pero continue pensant que, l'eixercit, la guardia civil o fins i tot la policia local, són un afegit artificial (llevat dels casos en que siga el seu patró o patrona)

El mateix Arquebisbe de Toledo, epicentre de la polèmica, ho ha senyalat, "El Corpus no és l'Himne Nacional, el Corpus és la celebració de la misa, i després la provessó, no la Custòdia, que és una cosa maravellosa, a on està l'important que és Jesucrist." Per tant si l'important és Jesucrist, hauriem de mirar per fer més present el seu mensage evangèlic en estes mostres de fervor popular que no entrar en polèmiques estèrils que no aporten massa patrimoni espiritual.

Si anem a eixe mensage evangèlic podem trobar com en el mateix moment que Jesucrist anava a ser apresat i conduit davant el Sanedrí, li va manar al que li havia tallat l'orella al criat del gran sacerdot que la tornara a guardar perque "tots els que empunyen l'espasa, a espasa moriran." És simplement una mostra visible que Jesucrist no era precíssament el redentor militar ni el líder salvífic que alguns judeus esperaven per a lliberar-se del jou romà, sinó que els seus designis anaven per atre camí.

Per tant, més enllà d'ideologies, sentiments patriòtics particulars o conservadurisme populars hauriem de mirar pel vertader sentit religiós d'estes manifestacions també culturals que són les provessons, en concret la del Corpus tan arrelada socialment que no hauria d'estar al pairo de decissions polítiques terrenals o d'abillaments artificiosos.

Sí a la vida

La ministra d'igualtat, Bibiana Aido, ha presentat les conclusions del comité d'experts que assessora al Govern en la qüestió del canvi de llegislació de l'abort en l'estat espanyol. No vull amagar les meues conviccions morals, al contrari, sóc catòlic i entenc que des del primer moment de la concepció hi ha vida, una vida diferent a la del pare i de la mare, i per això estic a favor de la vida en tot moment. En tot cas, entenc que no tota la societat compartix les meues conviccions i que el govern ha de llegislar per a tots. Per això, intente fer una abstracció personal, sense deixar de senyalar qüestions d'estes conclusions que em grinyolen especialment.

En primer lloc, no entenc com és jurídicament compatible que una menor (major de 16 anys) puga abortar sense l'autorisació dels pares o tutors. És a dir, per a qualsevol tràmit administratiu, sí que necessitarà esta autorisació, pero per a prendre una decissió tan important com abortar, no caldrà ni que els pares ho sapien.

En segon lloc tampoc entenc com no es centren els esforços en l'educació sexual dels jóvens, en lloc de fer de l'abort un mètodo més anticonceptiu. Les cifres parlen per si mateixa, i els embaraços no desijats en lloc de disminuir, aumenten. Més enllà de la moral de cada ú, un abort és una intervenció mèdica que actua sobre un ser humà en potència, i, abans de prendre esta mesura caldria actuar sobre l'educació.

En tercer lloc, i encara que siga una qüestió estètica, ¿no seria responsabilitat del ministre de sanitat presentar estes conclusions i no de la ministra d'igualdat? De veres que tampoc entenc que variar la llei de l'abort siga un tema d'igualtat, ¿igualtat per a qui? Ho veig com un tema sanitari a raonar en eixe àmbit junt a les implicacions jurídiques que puga tindre.

I estes tres reflexions pense que tots nos les hauriem de fer, en independència de les nostres creences i dogmes, perque a begades vanalisem certs aspectes de les llegislacions i nos deixem conduir per determinades ideologies més que per raonar les diferents qüestions que nos afecten des de diferents visions.

Primera reflexió

El mateix dia que decidim encetar el nostre camí, si peguem una ullada als diaris, a les televisions, a les pàgines d'informació en internet podem observar com vivim en una realitat que a cada moment ens interpela com a cristians. En El Pais, podem llegir com en el congrés dels socialistes van estudiar esmenes per a suprimir els funerals d'Estat o la Creu dels edificis i actes públics. En El Mundo, que en este mateix congrés els temes centrals són l'avortament, l'eutanasia i la laicitat. Pero no és una qüestió ideològica, no volem donar eixa impressió. El rebuig a l'Església, als valors morals que el cristianisme ha deixat impregnats en la nostra societat a lo llarc dels segles o les actituts anticonfesionals estan arrelades en moltes persones independentment de la seua adscripció.

A esta situació li hem d'afegir el desconeiximent general de les obres de moltes persones que, inspirades per Crist i espentats per la seua Fe, ajuden a que este món siga cada dia més habitable. Al mateix temps molts cristians tenen por de confesar la seua fe en públic, inclós d'actuar com a cristians, per vergonya, per por a sentir-se senyalats, encara que des d'esta actitut estan donant l'esquena a les paraules del propi Jesucrist quan diu: "En això coneixeran que sou discípuls meus, si vos teniu amor els uns als atres” (Jn 13, 35)."

I fruit d'estes interpelacions diàries volem obrir esta finestra oberta a la reflexió des de la voluntat de ser instrument en les mans de Déu