Sense deixar l'Evangeli de Lluc, trobem en el capítul 11 que Una vegada que Jesús pregava en un determinat lloc, en acabar, un dels seus discípuls li va dir: "Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar també als seus discípuls." i Jesús els va ensenyar a pregar en unes paraules que des de llavors foren el gènesis del Parenostre. A continuació Jesucrist els digué: I yo vos dic: Demaneu, i vos donaran; busqueu, i trobareu; crideu, i vos obriran. Perque tot aquell qui demana, obté; qui busca, troba; i a qui crida, li obrin.
L'oració és una necessitat, pero també un anhel de proximitat, de diàlec, de comunicació en Déu. Tenim diverses classes d'oració i diferents experiències, pero l'oració és una trobada personal, un encontre, una experiència que hui en dia pareix aparcada o resulta molt complicada en bona cosa de cristians. En este sentit, la Mare Teresa de Calcuta dia que: "El fruit del silenci és l'oració. El fruit de l'oració és la fe. El fruit de la fe és l'amor. El fruit de l'amor és el servici. El fruit del servici és la pau." Tal volta eixa mancança de silenci, de pausa, de poder o voler tindre moments d'abstracció, és l'explicació a eixe entrebanc que tenim per a orar. Pero tots coneguem la frase d'una atra Teresa, Santa Teresa de Jesus: "Entengau que si la vostra tasca és la cuina, entre els perols està el Senyor ajudant-vos en lo interior i exterior." I per tant, qualsevol moment i situació és bona per a fer oració.
Molts de nosatres ens pasem la vida no entre perols, pero sí cara a l'ordenador, i sense llevar la mirada d'este aparell nostre, també podem orar cada dia. Gràcies al meu amic Josep, bisbe evangèlic, he descobert sacrespace.ie en el que pas a pas pots trobar el teu moment d'oració diària. Hi ha més llocs, només cal buscar i tindre la voluntat de caminar també en esta experiència personal de conversar en Déu.
.JPG)