¿És precís l'honor militar?

Davant la qüestió ¿és precís l'honor militat al Santíssim Sacrament o a les imagens de sants i vergens que ixen en provessó? no puc més que dir que no, no és precís, almenys yo ho veig aixina. I no és que siga una reflexió fruit del canvi actual del reglament militar en el que es regula que no es pot obligar a cap persona de l'eixercit a fer estos honors, sinó que fa molt de temps que m'ho vinc plantejant.

Sincerament no entenc el paper d'hòmens i dones armades rendint honors als sants, per a mi són realitats opostes. Pot ser siga una costum, desconec de quants anys, i comprenc a la gent que se sent pertorbada per este canvi (als que segurament els afecta d'igual manera qualsevol adaptació de la realitat), pero continue pensant que, l'eixercit, la guardia civil o fins i tot la policia local, són un afegit artificial (llevat dels casos en que siga el seu patró o patrona)

El mateix Arquebisbe de Toledo, epicentre de la polèmica, ho ha senyalat, "El Corpus no és l'Himne Nacional, el Corpus és la celebració de la misa, i després la provessó, no la Custòdia, que és una cosa maravellosa, a on està l'important que és Jesucrist." Per tant si l'important és Jesucrist, hauriem de mirar per fer més present el seu mensage evangèlic en estes mostres de fervor popular que no entrar en polèmiques estèrils que no aporten massa patrimoni espiritual.

Si anem a eixe mensage evangèlic podem trobar com en el mateix moment que Jesucrist anava a ser apresat i conduit davant el Sanedrí, li va manar al que li havia tallat l'orella al criat del gran sacerdot que la tornara a guardar perque "tots els que empunyen l'espasa, a espasa moriran." És simplement una mostra visible que Jesucrist no era precíssament el redentor militar ni el líder salvífic que alguns judeus esperaven per a lliberar-se del jou romà, sinó que els seus designis anaven per atre camí.

Per tant, més enllà d'ideologies, sentiments patriòtics particulars o conservadurisme populars hauriem de mirar pel vertader sentit religiós d'estes manifestacions també culturals que són les provessons, en concret la del Corpus tan arrelada socialment que no hauria d'estar al pairo de decissions polítiques terrenals o d'abillaments artificiosos.