El mateix dia que decidim encetar el nostre camí, si peguem una ullada als diaris, a les televisions, a les pàgines d'informació en internet podem observar com vivim en una realitat que a cada moment ens interpela com a cristians. En El Pais, podem llegir com en el congrés dels socialistes van estudiar esmenes per a suprimir els funerals d'Estat o la Creu dels edificis i actes públics. En El Mundo, que en este mateix congrés els temes centrals són l'avortament, l'eutanasia i la laicitat. Pero no és una qüestió ideològica, no volem donar eixa impressió. El rebuig a l'Església, als valors morals que el cristianisme ha deixat impregnats en la nostra societat a lo llarc dels segles o les actituts anticonfesionals estan arrelades en moltes persones independentment de la seua adscripció.
A esta situació li hem d'afegir el desconeiximent general de les obres de moltes persones que, inspirades per Crist i espentats per la seua Fe, ajuden a que este món siga cada dia més habitable. Al mateix temps molts cristians tenen por de confesar la seua fe en públic, inclós d'actuar com a cristians, per vergonya, per por a sentir-se senyalats, encara que des d'esta actitut estan donant l'esquena a les paraules del propi Jesucrist quan diu: "En això coneixeran que sou discípuls meus, si vos teniu amor els uns als atres” (Jn 13, 35)."
I fruit d'estes interpelacions diàries volem obrir esta finestra oberta a la reflexió des de la voluntat de ser instrument en les mans de Déu
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire