Caminant de la mà de Lluc

La Biblia arreplega l'història de salvació del Poble de Déu. Des del primer versícul fins a l'últim, trobem la paraula revelada per Déu per a que l'humanitat trobe el camí de la salvació, perque la salvació no és a soles la voluntat redentora de Déu, sinó que també necessita de la nostra actitut, de que ens posem en camí cap a Ell.

Dins de la Biblia trobem molts testimonis d'este posar-se en camí. A mi m'agradaria anar compartint les reflexions arran de la lectura d'un dels seus llibres, l'Evangeli de Lluc, a on el mateix autor material es posa en camí per a convertir-se, puix que no és judeu, sinó un pagà que es convertix al cristianisme i que busca entre els testics directes de la vida de Jesús les vivències necessàries per a escriure el seu evangeli, i aixina precissament, enceta el seu Evangeli segons Sant Lluc, en este posar-se en camí per a descobrir la vida de Jesucrist.

"Algunes persones han mamprés la tasca d'ordenar una narració dels fets que han passat entre nosatres, tal i com ens els van transmetre els qui des del principi en foren testics presencials i que en acabant són servidors de la Paraula. Després d'haver investigat de manera conreada tot des del principi, he pensat que seria bo escriure un relat ordenat per a tu, ilustre Teòfil. D'esta manera podràs verificar la solidea de les ensenyances que has rebut."

Primera reflexió

El mateix dia que decidim encetar el nostre camí, si peguem una ullada als diaris, a les televisions, a les pàgines d'informació en internet podem observar com vivim en una realitat que a cada moment ens interpela com a cristians. En El Pais, podem llegir com en el congrés dels socialistes van estudiar esmenes per a suprimir els funerals d'Estat o la Creu dels edificis i actes públics. En El Mundo, que en este mateix congrés els temes centrals són l'avortament, l'eutanasia i la laicitat. Pero no és una qüestió ideològica, no volem donar eixa impressió. El rebuig a l'Església, als valors morals que el cristianisme ha deixat impregnats en la nostra societat a lo llarc dels segles o les actituts anticonfesionals estan arrelades en moltes persones independentment de la seua adscripció.

A esta situació li hem d'afegir el desconeiximent general de les obres de moltes persones que, inspirades per Crist i espentats per la seua Fe, ajuden a que este món siga cada dia més habitable. Al mateix temps molts cristians tenen por de confesar la seua fe en públic, inclós d'actuar com a cristians, per vergonya, per por a sentir-se senyalats, encara que des d'esta actitut estan donant l'esquena a les paraules del propi Jesucrist quan diu: "En això coneixeran que sou discípuls meus, si vos teniu amor els uns als atres” (Jn 13, 35)."

I fruit d'estes interpelacions diàries volem obrir esta finestra oberta a la reflexió des de la voluntat de ser instrument en les mans de Déu