Reflexions d'un Cristià

Peregrinació 3/12/2011 Torrent, Picanya i Paiporta

2011-11-24T11:28:00.001-08:00

Dentro del Itinerario Diocesano de Renovación se realizan actividades que complementan el temario. En este caso se trata de una peregrinación junto a la imagen peregrina de la Mare de Déu dels Desamparats del Arciprestazgo de Torrent, Picanya i Paiporta. Aqui os dejo el programa. Nosotros nos animamos a ir en familia.

Viernes 2 de diciembre:

- 17’15hs.- Salida de la sagrada imagen de la Real Basílica. Será acompañada por aquellos feligreses que con sus vehículos (automóviles y motos) quieran escoltar el “Maremovil” durante su recorrido hasta Torrent.

La Virgen en su traslado en el “Maremovil” recorrerá, después de salir de la ciudad de Valencia, las poblaciones de Paiporta y Picanya llegando por último a Torrent, concretamente a la Parroquia de Monte Sión.

Durante su paso por las poblaciones el vehículo que porta a la Virgen irá descubierto para que los fieles puedan mostrar su afecto y devoción a nuestra Madre.

- 19’00hs.- Llegada a la Parroquia de Monte Sión (Torrent). Allí será recibida por los fieles y clero del arciprestazgo. El Sr. Arcipreste dirigirá unas palabras de acogida y agradecimiento y una oración a la Madre de todos. Y desde allí trasladaremos la sagrada imagen hasta la Parroquia de San José

- 20’30hs.- Llegados a la Parroquia de San José tendrá lugar una Celebración de la Palabra presidida el Ilmo. Sr. Vicario Episcopal.

- La Parroquia de San José permanecerá abierta hasta las 24’00hs. para que los fieles de la ciudad puedan visitar a la Virgen y rezar ante Ella.

Sábado 3 de diciembre

- 07’30hs.- En la Parroquia de San José se rezarán Laudes con todos los fieles de la ciudad que se sumen a la Peregrinación.

- 08’00hs.- Comenzamos a andar acompañados por la Imagen de la Virgen que será portada en carro. Nos dirigiremos hacia el pueblo de Picanya.

- 08’30hs.- En la Parroquia de Picanyase rezarán Laudes con todos los fieles de la población que vayan a participar en la Peregrinación.

- 09’15hs.- Recibimiento a la entrada de Picanyade los peregrinos que llegan con la Virgen desde Torrent .

- 09’15hs.- En la Parroquia de San Ramón de Paiportase rezarán Laudes con todos los fieles de la población que vayan a participar en la Peregrinación.

- 10’00hs.- Recibimiento a la entrada de Paiporta de los peregrinos que llegan con la Virgen desde Torrent y Picanya.

- 12’00hs.- Llegada de la Virgen y de los peregrinos a la Parroquia del Buen Pastor en la ciudad de Valencia. Allí se habrán concentrado aquellos que, no pudiendo hacer todo el trayecto a pie, han acudido con sus vehículos o en otros medios de transporte. En El Buen Pastor tendremos una celebración de “bendición de peregrinos” y desde allí nos dirigiremos hacia la S. I. Catedral.La imagen será llevada por los niños y jóvenes del arciprestazgo.

- 13’15hs.- Llegada de la Peregrinación a la S.I. Catedral y celebración de la Eucaristía.

- 14’15hs.- Devolveremos a la Virgen a la Real Basílica y, con ello, daremos por terminada nuestra Peregrinación.

Corona de adviento / Corona d'advent

2011-11-22T11:52:00.001-08:00

En casa tenemos preparada la corona de adviento para ir anunciando la Navidad. Antes de encender la primera vela rezaremos la siguiente oración:

Señor Dios, bendice con tu poder
nuestra corona de adviento para que, al encenderla, despierte en nosotros el deseo de
esperar la venida de Cristo practicando las buenas obras, y para que así, cuando Él llegue,
seamos admitidos al Reino de los Cielos.
Te lo pedimos por Cristo nuestro Señor.

De esta manera esperamos vivir juntos, mayores y pequeños, la preparación para la venida al mundo del Niño Jesús.

En casa tenim preparada la corona d'advent per a anunciar el Nadal. Abans d'encendre el primer ciri direm junts la següent oració:

Senyor Déu, beneix des del teu poder

la nostra corona d'advent per a que, en encendre-la, desperte dins nostre el desig d'esperar la vinguda de Crist practicant les bones obres, i per a que d'esta manera, quan Ell arribe, sigam admesos en el Regne dels Cels.

T'ho demanem per Crist nostre Senyor.

D'esta manera esperem viure junts, majors i menuts, la preparació per a la vinguda al món del Jesuset.

El Papa convida a llegir la Biblia este estiu

2011-08-03T08:59:00.000-07:00

Benet XVI, en l'audiència dels dimecres en Castelgandolfo ens ha convidat als catòlics a aprofitar l'estiu per a llegir la Biblia

http://www.aciprensa.com/noticia.php?n=34271

M'ha cridat l'atenció la frase a on senyala que "no estem fets només per a treballar, sinó també per a pensar, reflexionar o senzillament seguir un relat".

Ha posat com a eixemple el llibre de Tobies, una narració que parla de la familia i del matrimoni, i que, he de confesar, del que no he llegit ni un versícul, de manera que em posaré a "fer els deures" esta mateixa nit. Vos convide a seguir la mateixa invitació.

¿Un 15M eclisiàstic?

2011-06-21T10:28:00.000-07:00

Dins de l'Església hi ha una sola Fe, pero diversitat de carismes i opinions, encara que en moltes ocasions pense que de cara a l'exterior esta diversitat no és visible i moltes persones pensen que l'Església només té un pensament únic. És cert que són tòpics i fins i tot podriem dir, dogmes socials, pero també moltes vegades esta visió eclesial es fomenta des de la pròpia Església.

En este sentit, el mateix dia, pero en diferents diaris han eixit dos notícies relacionades d'alguna manera perque aporten dos visions eclesials que no són precíssament les "oficials"

Visita del Papa

Esta primera opinió és d'un grup de retors madrilenys, el Foro de Curas de Madrid, que reclamen una major senzillea en la preparació de la visita del Papa per a la Jornada de la Joventut, bàsicament que en lloc de mirar cap a les grans empreses i el gran "boato" miren cap als cristians de base i que les parròquies no siguen simplement un lloc a on poder acollir als jóvens que acudixquen sinó que també puguen ser escoltades. Cal dir que ells mateixa afirmen que no estan en contra ni de la visita del Papa ni de la celebració de la Jornada, sinó del seu plantejament per part de la jerarquia.

El Corpus valentí

En les nostres terres també ha donat la seua opinió el Grup Cristià Pacifista, pero en esta ocasió al voltant de la presència de l'eixercit i de les autoritats en la tradicional provessó, demanant precíssament que no estiguen basant-se en que Jesús era un mestre de la no violència activa i resulta que junt a la custòdia desfilen els soldats armats.

Són qüestions complicades perque segur que atres cristians pensen de diferent manera (i no formen part tampoc de la jerarquia) pero hem de reflexionar-les. En primer lloc ninguna d'estes dos opinions manifesten rebuig ni cap a la provessó, ni cap a la Jornada de la Joventut, sinó que reclamen una mirada diferent. Des de la Fe que ens unix, reflexionem.

Restavecs

2011-06-05T09:17:00.000-07:00

Fa uns dies vaig llegir un reportage al voltant dels restavecs. Una paraula que prové del francés, restar avec, (estar en) i que baix un aparent significat de relació personal amaga la realitat dels pobres entre els pobres, puix els restavecs d'Haití, són chiquets esclaus que viuen en una familia que no és la seua condemnats a treballar per als seus amos.

Poden ser òrfens entre 5 i 15 anys o, fins i tot, menors que són enviats per la seua pròpia familia des de les zones rurals sense cap esperança de futur per a que almenys puguen sobreviure. Com podeu imaginar les condicions de vida d'uns autèntics esclaus en un pais que ocupa els últims llocs en el rànking de la pobrea han de ser de lo més indignes. Estes condicions de vida es poden comprovar en les fotografies que ilustren el reportage:

http://issuu.com/lightmediation/docs/restavecs__children_in_slavery_in_haiti__3593

En tot cas, sempre queda lloc a l'esperança, i en este cas, junt a algunes ONGD apareix un salesià, el Pare Attilo Stra que en 1988 crea el centre Lakay per a rehabilitar als menuts i als jóvens que viuen en el carrer o són restavecs, i com sempre des del carisma salesià, des de la seua formació en un ofici, tècnica i social reintegrar-los en la societat des de la seua pròpia autonomia.

Possiblement la paraula no siga que reconforta conéixer que hi ha persones que des de la seua Fe treballen pels més pobres entre els pobres, perque reconfortar sona massa passiu, com si simplement llegint des del sofà de la nostra llar que hi ha persones que transformen la realitat, tranquilisarem les nostres conciències. Pero no parle de la conciència, sinó de l'esperit, i espiritualment reconforta saber que en el món queden persones que s'entreguen gratuïtament pels seus (nostres) congèneres.

Uns enllaços més per a conéixer en més proximitat la realitat de Lakay, que segons pareix significa "la casa"

http://www.flickr.com/photos/31237019@N05/with/3114842241/

http://www.salesianosbilbao.com/salesianosbilbao/de/la-voz-de-quien-trabaja-por-los-que-viven-en-la-calle.asp?cod=13398&nombre=13398&nodo=&orden=Falso&sesion=1

Mampren l'Itinerari

2011-03-09T02:38:00.000-08:00

Hui 9 de març és dimecres de cendra, pero enguany en l'archidiòcesis de Valéncia no és simplement, el dimecres de cendra no és simplement el primer dia d'un nou temps de Cuaresma, sinó el primer dia de l'Itinerari Diocesà de Renovació (IDR)

L'itinerari és un viage, un camí que anem a mamprendre en comunitat i al que no estem a soles convidats els cristians, sinó qualsevol persona que vullga "escoltar i fer resonar en la seua pròpia vida la Paraula de Deu". Esta Paraula de Deu és central en este viage, perque les reunions es desenrollaran seguint la metodologia de la Lectio Divina, és a dir, escoltar, reflexionar, actualisar i orar sobre el pasage escollit cada dia.

Per tant tenim per davant, quatre cursos pastorals en els que anem a enriquir-nos participant d'este Itinerari que esperem transforme les nostres vides, i d'esta manera, la realitat de la nostra Diòcesis i dels nostres pobles i ciutats.

Tota l'informació ací

Oració en comunitat

2010-12-29T01:27:00.000-08:00

(valencià)

En un món com el nostre, en el que l'image, les relacions socials, el paréixer per damunt del ser estan tan valorats, sembla un contrasentit que puguen existir convents de clausura que es dediquen fonamentalment a l'oració pel nostre món. De fet, és un contrasentit per a l'estil de vida de les societats occidentals, pero no ho és, ni molt menys, per als que coneguem els fruits de l'oració. Per això donava goig tornar a trobar-se matrimonis de diferents edats en els seus fills pregant junt a les monges dominiques de l'Alter en una experiència que recordes durant tot l'any i que d'alguna manera esperes que arribe el dia indicat per a tornar a viure.

A banda de la celebració, presidida enguany pel vicari episcopal, la part de més proximitat és quan les families es presenten a les monges i elles es comprometen a pregar per ells, directament per les seues intencions, per les seues realitats, anhels, necessitats. Al mateix temps, cada familia també es compromet a pregar per elles. Pot sonar a intercanvi mercantilista, pero més bé és un intercanvi comunitari en el que persones que formem una llar en un món cada volta més complex, ens enllacem en persones que s'han apartat voluntàriament d'eixe món pero no per a viure en una irrealitat, sinó per a agarrar distància i tindre una visió més certa de la realitat del món i pregar a Déu per a que ens acompanye en eixa realitat.

La clausura pot ser siga un contrasentit per a la nostra societat, com també alguns dels que puguen llegir estes llínees pensaran que són un contrasentit, pero no hauria de ser-ho, en una societat governada pel pragmatisme, la meua experiència em diu que no hi ha cosa més pragmàtica que l'oració, pero clar, estes realitats no apareixen en els telediaris i per tant, per a molts, no existixen.

(castellà)

En un mundo como el nuestro en el que la imagen, las relaciones sociales, el parecer por encima del ser estan tan valorados, parece un contrasentido que puedan existir conventos de clausura que se dediquen fundamentalmente a la oración por nuestro mundo. De hecho, es un contrasentido para el estilo de vida de las sociedades occidentales, pero no lo es, ni mucho menos, para los que conocemos los frutos de la oración. Por eso daba gozo volver a encontrarse matrinominos de diferentes edades con sus hijos rezando junto a las monjas dominicas del Alter en una experiencia que recuerdas durante todo el año y que de alguna manera estás esperando que llegueu el día indicado para volver a vivirla.

Además de la celebración, presidida este año por el vicario episcopal, la parte de más proximidad es cuando las familias se presentan a las monjas y ellas se compromenten a rezar por ellos, directamente por sus intenciones, por sus realidades, esperanzas, necesidades. Al mismo tiempo, cada familia también se compromete a rezar por ellas. Puede sonar a intercambio mercantilista, pero es más bien un intercambio comunitario en el que personas que formamos parte de un hogar en un mundo cada vez más complejo, tenemos un vínculo com personas que se han apartado voluntariamente de ese mundo, pero no para vivir en una irrealidad, sino para tener cierta distancia que les permita una visión más cierta de esa realidad del mundo y rezar a Dios por que nos acompañe en esa realidad.

La clausura puede ser que sea un contrasentido para nuestra sociedad, com también para algunos lo serán estas líneas, pero no debería de serlo. En una sociedad gobernada por el pragmatismo, mi experiencia me dice que no existe nada más pragmático que la oración, pero claro, estas realidades no aparecen en el telediario y por tanto, para muchos, no existen.

Bon Nadal

2010-12-24T11:22:00.000-08:00

Benvolgut amics, lectors d'este blog, vos desige a tots Bon Nadal en uns versos que he afillat seguint la tradició d'un gran poeta com fon Pere Delmonte. Segur que no arribe a la seua altura pero almenys espere que vos faça arribar el meu sentiment de fraternitat.

Estrela de Belem, cel d'esperança

allumena el camí cap al pessebre

anúncia l'eterna íntima usança

puix naix la salvació que hem tots de rebre

Estrela de Belem, sense tardança

acarona el breçol com un orfebre

que circella en conreu la benaurança

a on la saó del món s'ha de concebre

Estrela de Nadal, llum escollida

eres cresol humil que sempre alena

l'essència de l'estima més sentida

Reblix nostre esperit, l'ànima plena

del teu rostre de pau que ens dóna vida

en la nit que l'amor, al món s'ofrena

Reflexió per a l'Advent

2010-12-13T23:57:00.000-08:00

(valencià)

Coincidint en el tercer dumenge de l'Advent nos hem reunit un grup de matrimonis per a dedicar un matí a reflexionar de manera particular primer, en parella després i per últim per a compartir tots junts les nostres reflexions. El consiliari que nos acompanya ha enfocat la reflexió des de la búsqueda primer d'un silenci personal i en acabant des de la lectura continuada de la part que l'Evangeli de Marc o el de Lluc dediquen al naiximent i infantea de Jesús.

Pot ser només siga una apreciació personal, pero veig que els cristians coneguem les històries de la Biblia casi com si es tractara d'una tradició oral, sense dedicar-li massa temps a la seua lectura i molt menys a meditar eixa lectura. Per això, aprofitar l'Advent per a una profundisació de lo que els evangelis nos conten de l'anunci de la vinguda de Jesús i els seus primers anys de vida, pot resultar un bon eixercici de preparació al naiximent del Jesuset que tan pròxim tenim. I aixina, quan anem a visitar els belems pugam descobrir en els seus personages, des de Maria i Josep, fins als pastors que van de camí al portal, les seues actituts davant la vinguda a la terra del nostre Salvador i comparar-les en les nostres pròpies.

(castellano)

Coincidiendo con el tercer domingo de Adviento, nos hemos reunido un grupo de matrimonios para dedicar una mañana a reflexionar de manera particular primero, en pareja después y posteriormente para compartir juntos nuestras reflexiones. El consiliario que nos acompaña ha enfocado la reflexión primero desde la búsqueda de un silencio personal y después desde la lectura continuada de la parte que el Evangelio de Marcos o el de Lucas dedican al nacimiento y la infancia de Jesús.

Puede ser una apreciación mía personal, pero pienso que los cristianos conocemos muchas veces las historias que nos cuenta la Biblia casi como si se tratara de una tradición oral, sin dedicarle demasiado tiempo a su lectura, y mucho menos a la meditación de esta lectura. Por eso, aprovechar el Adviento para una profundización de lo que los evangelios nos cuentan del anuncio de la venida de Jesús y sus primeros años de vida, puede resultar un buen ejercicio de preparación al nacimiento del Niño Jesús que tenemos tan próximo. Y así, cuando vayamos a visitar los belenes podamos descubrir en sus personajes, desde Maria y José, hasta los pastores que van camino del portal, sus actitudes ante la venida a la tierra de nuestro Salvador y compararlas con las nuestras propias.

Visita Apostòlica de Benet XVI

2010-11-03T05:23:00.000-07:00

Els pròxims 6 i 7 de novembre de 2010 el Papa Benet XVI realisa una Visita Apostòlica a Santiago de Compostela i a Barcelona. Aci vos deixe uns enllaços per a poder seguir la visita pas a pas i conéixer quins seran els actes i les reflexions que Benet XVI dirigirà a tots en la seua visita.

Pàgina oficial del vaticà

Com es pot comprovar en esta web aniran penjant les reflexions, precs i homilies de Sa Santitat aixina com fotografies de les visites

Pàgina oficial de l'Archidiòcesis de Santiago de Compostela

La web d'esta archidiòcesis s'ha transformat per complet per la visita del Papa. Es pot accedir a un material interessant de la visita, al programa i a moltes atres informacions

Pàgina oficial visita apostòlica a Barcelona

L'archidiòcesis de Barcelona ha editat una web especialment per a esta visita, també en molt de material dedicat a la preparació de la visita (com les catequèsis prèvies), a la dedicació de la basílica de la Sagrada Familia o informacions del procés de beatificació de Gaudí entre atres. Fins i tot es pot trobar un vocabulari litúrgic.

La última cima

2010-06-20T02:34:00.000-07:00

Després de molt de temps he tornat al cine. No sóc molt d'anar a les sales d'exhibició. Simplement tinc atres prioritats. Pero tocava anar, i tocava vore una película sobre un retor, sobre el testimoni com a cristià d'esta persona. Ho se, no sona gens atractiu. Per a rematar la faena, la película no és un "film", sinó un documental. Tots els ingredients per a l'avorriment o com a poc simplement deixar passar el temps. Pero no, tot lo contrari. La película, o millor dit, el documental comença en la crucifixió d'un retor i en esta frase del director, Juan Manuel Cotelo, "los expertos me lo han dicho claramente, si hoy crucifico a un sacerdote en público, voy a tener éxito y me van a dar importantes premios, si por el contrario hablo bien de un cura, me van a crucificar a mi." Puix com ell diu, té un problema, perque el documental es dedica a parlar bé, d'un retor bó, i per a prova aci teniu els primers minuts d'esta película, "La última cima"

Els primers 5 minuts del documental són valents, són directes, són actuals i són provocadors. I el restant vos puc assegurar que també. Pense que no pot deixar indiferents a ningú, almenys això ens ha passat a les persones que l'hem vista. La película és una afortunada troballa i representa un retrobament, és una experiència colectiva i personal en la Fe, pero en tot cas, és una película per a tots els públics, o deuria ser-ho, i no em referixc que siga per a totes les edats, sinó per a públic de qualsevol pensament, catòlic, cristians i no cristians, persones de Fe, agnòstics o ateus. I el perqué és molt senzill, presenta les vivències d'un retor que no era noticia perque no protagonisava fets d'aquells que es consideren noticia, pero fonamentalment presenta les experiències de diferent gent que ha vixcut la seua companyia. Pares, germans, nebots, amics, retors, bisbes, alumnes, companyons. És a dir, l'Església com és, ni la jerarquia ni les comunitats de base, sinó les persones que la formen, que la formem, cada ú en els seus pensaments, en els seus coneiximents i en les seues experiències.

"La última cima" és una película per a vore, encara que principalment és un documental per a viure'l, per a riure, per a plorar, per a divertir-se, per a reflexionar, per a qüestionar-se la pròpia actitut davant la vida i també per a compartir. I això és lo que intente fer en este moment des del meu humil racó de la xàrcia. Compartir. Posar el meu granet d'arena, o la meua montanya de granets per a compartir la meua experiència després de vore la película dirigida per Juan Manuel Cotelo i que parla d'un retor, Pablo Dominguez.

¿És precís l'honor militar?

2010-06-05T02:47:00.001-07:00

Davant la qüestió ¿és precís l'honor militat al Santíssim Sacrament o a les imagens de sants i vergens que ixen en provessó? no puc més que dir que no, no és precís, almenys yo ho veig aixina. I no és que siga una reflexió fruit del canvi actual del reglament militar en el que es regula que no es pot obligar a cap persona de l'eixercit a fer estos honors, sinó que fa molt de temps que m'ho vinc plantejant.

Sincerament no entenc el paper d'hòmens i dones armades rendint honors als sants, per a mi són realitats opostes. Pot ser siga una costum, desconec de quants anys, i comprenc a la gent que se sent pertorbada per este canvi (als que segurament els afecta d'igual manera qualsevol adaptació de la realitat), pero continue pensant que, l'eixercit, la guardia civil o fins i tot la policia local, són un afegit artificial (llevat dels casos en que siga el seu patró o patrona)

El mateix Arquebisbe de Toledo, epicentre de la polèmica, ho ha senyalat, "El Corpus no és l'Himne Nacional, el Corpus és la celebració de la misa, i després la provessó, no la Custòdia, que és una cosa maravellosa, a on està l'important que és Jesucrist." Per tant si l'important és Jesucrist, hauriem de mirar per fer més present el seu mensage evangèlic en estes mostres de fervor popular que no entrar en polèmiques estèrils que no aporten massa patrimoni espiritual.

Si anem a eixe mensage evangèlic podem trobar com en el mateix moment que Jesucrist anava a ser apresat i conduit davant el Sanedrí, li va manar al que li havia tallat l'orella al criat del gran sacerdot que la tornara a guardar perque "tots els que empunyen l'espasa, a espasa moriran." És simplement una mostra visible que Jesucrist no era precíssament el redentor militar ni el líder salvífic que alguns judeus esperaven per a lliberar-se del jou romà, sinó que els seus designis anaven per atre camí.

Per tant, més enllà d'ideologies, sentiments patriòtics particulars o conservadurisme populars hauriem de mirar pel vertader sentit religiós d'estes manifestacions també culturals que són les provessons, en concret la del Corpus tan arrelada socialment que no hauria d'estar al pairo de decissions polítiques terrenals o d'abillaments artificiosos.

Objectius del Mileni

2010-05-19T16:04:00.000-07:00

Del 20 al 22 de setembre d'enguany, l'ONU celebrarà una cimera en Nova York per a tractar la manera de conseguir els denominats Objectius de Desenrollament del Mileni, una sèrie d'objectius en els àmbits educacionals, socioeconòmics, culturals, sanitaris o de sostenibilitat que haurien de complir-se abans del 2015.

En una sessió preparatòria que tingué lloc en Madrit a primers de maig, les ONG participants donaren a conéixer una sèrie de dades que fan reflexionar.

La primera cifra que impresiona és que només en un 1% de lo destinat pels governs a rescatar als bancs de la crisis financera es podia acabar en la fam en el món.

La segona està relacionada en esta aportació també, perque els recursos destinats pels governs a esta salvació bancària durant l'any 2008 són vint vegades superiors als destinats a la lluita contra la pobrea, pero atenció, no en el mateix any, sinó durant els últims 50 anys.

Realment són cifres que et fan reflexionar i sentir vergonya al mateix temps de vore quina és la realitat. Afortunadament, gràcies a Déu, moltes persones, seglars i religiosos arriben a on no ho fan els recursos dels governs i ajuden i aporten solucions a on els ministres per molt encorbatats que vagen mai podran arribar.

Sí a la vida

2009-03-30T10:02:00.000-07:00

La ministra d'igualtat, Bibiana Aido, ha presentat les conclusions del comité d'experts que assessora al Govern en la qüestió del canvi de llegislació de l'abort en l'estat espanyol. No vull amagar les meues conviccions morals, al contrari, sóc catòlic i entenc que des del primer moment de la concepció hi ha vida, una vida diferent a la del pare i de la mare, i per això estic a favor de la vida en tot moment. En tot cas, entenc que no tota la societat compartix les meues conviccions i que el govern ha de llegislar per a tots. Per això, intente fer una abstracció personal, sense deixar de senyalar qüestions d'estes conclusions que em grinyolen especialment.

En primer lloc, no entenc com és jurídicament compatible que una menor (major de 16 anys) puga abortar sense l'autorisació dels pares o tutors. És a dir, per a qualsevol tràmit administratiu, sí que necessitarà esta autorisació, pero per a prendre una decissió tan important com abortar, no caldrà ni que els pares ho sapien.

En segon lloc tampoc entenc com no es centren els esforços en l'educació sexual dels jóvens, en lloc de fer de l'abort un mètodo més anticonceptiu. Les cifres parlen per si mateixa, i els embaraços no desijats en lloc de disminuir, aumenten. Més enllà de la moral de cada ú, un abort és una intervenció mèdica que actua sobre un ser humà en potència, i, abans de prendre esta mesura caldria actuar sobre l'educació.

En tercer lloc, i encara que siga una qüestió estètica, ¿no seria responsabilitat del ministre de sanitat presentar estes conclusions i no de la ministra d'igualdat? De veres que tampoc entenc que variar la llei de l'abort siga un tema d'igualtat, ¿igualtat per a qui? Ho veig com un tema sanitari a raonar en eixe àmbit junt a les implicacions jurídiques que puga tindre.

I estes tres reflexions pense que tots nos les hauriem de fer, en independència de les nostres creences i dogmes, perque a begades vanalisem certs aspectes de les llegislacions i nos deixem conduir per determinades ideologies més que per raonar les diferents qüestions que nos afecten des de diferents visions.

Oració per a cada dia

2008-08-01T04:31:00.000-07:00

Sense deixar l'Evangeli de Lluc, trobem en el capítul 11 que Una vegada que Jesús pregava en un determinat lloc, en acabar, un dels seus discípuls li va dir: "Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar també als seus discípuls." i Jesús els va ensenyar a pregar en unes paraules que des de llavors foren el gènesis del Parenostre. A continuació Jesucrist els digué: I yo vos dic: Demaneu, i vos donaran; busqueu, i trobareu; crideu, i vos obriran. Perque tot aquell qui demana, obté; qui busca, troba; i a qui crida, li obrin.

L'oració és una necessitat, pero també un anhel de proximitat, de diàlec, de comunicació en Déu. Tenim diverses classes d'oració i diferents experiències, pero l'oració és una trobada personal, un encontre, una experiència que hui en dia pareix aparcada o resulta molt complicada en bona cosa de cristians. En este sentit, la Mare Teresa de Calcuta dia que: "El fruit del silenci és l'oració. El fruit de l'oració és la fe. El fruit de la fe és l'amor. El fruit de l'amor és el servici. El fruit del servici és la pau." Tal volta eixa mancança de silenci, de pausa, de poder o voler tindre moments d'abstracció, és l'explicació a eixe entrebanc que tenim per a orar. Pero tots coneguem la frase d'una atra Teresa, Santa Teresa de Jesus: "Entengau que si la vostra tasca és la cuina, entre els perols està el Senyor ajudant-vos en lo interior i exterior." I per tant, qualsevol moment i situació és bona per a fer oració.

Molts de nosatres ens pasem la vida no entre perols, pero sí cara a l'ordenador, i sense llevar la mirada d'este aparell nostre, també podem orar cada dia. Gràcies al meu amic Josep, bisbe evangèlic, he descobert sacrespace.ie en el que pas a pas pots trobar el teu moment d'oració diària. Hi ha més llocs, només cal buscar i tindre la voluntat de caminar també en esta experiència personal de conversar en Déu.

Caminant de la mà de Lluc

2008-07-13T03:09:00.000-07:00

La Biblia arreplega l'història de salvació del Poble de Déu. Des del primer versícul fins a l'últim, trobem la paraula revelada per Déu per a que l'humanitat trobe el camí de la salvació, perque la salvació no és a soles la voluntat redentora de Déu, sinó que també necessita de la nostra actitut, de que ens posem en camí cap a Ell.

Dins de la Biblia trobem molts testimonis d'este posar-se en camí. A mi m'agradaria anar compartint les reflexions arran de la lectura d'un dels seus llibres, l'Evangeli de Lluc, a on el mateix autor material es posa en camí per a convertir-se, puix que no és judeu, sinó un pagà que es convertix al cristianisme i que busca entre els testics directes de la vida de Jesús les vivències necessàries per a escriure el seu evangeli, i aixina precissament, enceta el seu Evangeli segons Sant Lluc, en este posar-se en camí per a descobrir la vida de Jesucrist.

"Algunes persones han mamprés la tasca d'ordenar una narració dels fets que han passat entre nosatres, tal i com ens els van transmetre els qui des del principi en foren testics presencials i que en acabant són servidors de la Paraula. Després d'haver investigat de manera conreada tot des del principi, he pensat que seria bo escriure un relat ordenat per a tu, ilustre Teòfil. D'esta manera podràs verificar la solidea de les ensenyances que has rebut."

Primera reflexió

2008-07-05T01:30:00.000-07:00

El mateix dia que decidim encetar el nostre camí, si peguem una ullada als diaris, a les televisions, a les pàgines d'informació en internet podem observar com vivim en una realitat que a cada moment ens interpela com a cristians. En El Pais, podem llegir com en el congrés dels socialistes van estudiar esmenes per a suprimir els funerals d'Estat o la Creu dels edificis i actes públics. En El Mundo, que en este mateix congrés els temes centrals són l'avortament, l'eutanasia i la laicitat. Pero no és una qüestió ideològica, no volem donar eixa impressió. El rebuig a l'Església, als valors morals que el cristianisme ha deixat impregnats en la nostra societat a lo llarc dels segles o les actituts anticonfesionals estan arrelades en moltes persones independentment de la seua adscripció.

A esta situació li hem d'afegir el desconeiximent general de les obres de moltes persones que, inspirades per Crist i espentats per la seua Fe, ajuden a que este món siga cada dia més habitable. Al mateix temps molts cristians tenen por de confesar la seua fe en públic, inclós d'actuar com a cristians, per vergonya, per por a sentir-se senyalats, encara que des d'esta actitut estan donant l'esquena a les paraules del propi Jesucrist quan diu: "En això coneixeran que sou discípuls meus, si vos teniu amor els uns als atres” (Jn 13, 35)."

I fruit d'estes interpelacions diàries volem obrir esta finestra oberta a la reflexió des de la voluntat de ser instrument en les mans de Déu