Dins de l'Església hi ha una sola Fe, pero diversitat de carismes i opinions, encara que en moltes ocasions pense que de cara a l'exterior esta diversitat no és visible i moltes persones pensen que l'Església només té un pensament únic. És cert que són tòpics i fins i tot podriem dir, dogmes socials, pero també moltes vegades esta visió eclesial es fomenta des de la pròpia Església.
En este sentit, el mateix dia, pero en diferents diaris han eixit dos notícies relacionades d'alguna manera perque aporten dos visions eclesials que no són precíssament les "oficials"
Visita del Papa
Esta primera opinió és d'un grup de retors madrilenys, el Foro de Curas de Madrid, que reclamen una major senzillea en la preparació de la visita del Papa per a la Jornada de la Joventut, bàsicament que en lloc de mirar cap a les grans empreses i el gran "boato" miren cap als cristians de base i que les parròquies no siguen simplement un lloc a on poder acollir als jóvens que acudixquen sinó que també puguen ser escoltades. Cal dir que ells mateixa afirmen que no estan en contra ni de la visita del Papa ni de la celebració de la Jornada, sinó del seu plantejament per part de la jerarquia.
El Corpus valentí
En les nostres terres també ha donat la seua opinió el Grup Cristià Pacifista, pero en esta ocasió al voltant de la presència de l'eixercit i de les autoritats en la tradicional provessó, demanant precíssament que no estiguen basant-se en que Jesús era un mestre de la no violència activa i resulta que junt a la custòdia desfilen els soldats armats.
Són qüestions complicades perque segur que atres cristians pensen de diferent manera (i no formen part tampoc de la jerarquia) pero hem de reflexionar-les. En primer lloc ninguna d'estes dos opinions manifesten rebuig ni cap a la provessó, ni cap a la Jornada de la Joventut, sinó que reclamen una mirada diferent. Des de la Fe que ens unix, reflexionem.
21/06/2011
05/06/2011
Restavecs
Fa uns dies vaig llegir un reportage al voltant dels restavecs. Una paraula que prové del francés, restar avec, (estar en) i que baix un aparent significat de relació personal amaga la realitat dels pobres entre els pobres, puix els restavecs d'Haití, són chiquets esclaus que viuen en una familia que no és la seua condemnats a treballar per als seus amos.
Poden ser òrfens entre 5 i 15 anys o, fins i tot, menors que són enviats per la seua pròpia familia des de les zones rurals sense cap esperança de futur per a que almenys puguen sobreviure. Com podeu imaginar les condicions de vida d'uns autèntics esclaus en un pais que ocupa els últims llocs en el rànking de la pobrea han de ser de lo més indignes. Estes condicions de vida es poden comprovar en les fotografies que ilustren el reportage:
En tot cas, sempre queda lloc a l'esperança, i en este cas, junt a algunes ONGD apareix un salesià, el Pare Attilo Stra que en 1988 crea el centre Lakay per a rehabilitar als menuts i als jóvens que viuen en el carrer o són restavecs, i com sempre des del carisma salesià, des de la seua formació en un ofici, tècnica i social reintegrar-los en la societat des de la seua pròpia autonomia.
Possiblement la paraula no siga que reconforta conéixer que hi ha persones que des de la seua Fe treballen pels més pobres entre els pobres, perque reconfortar sona massa passiu, com si simplement llegint des del sofà de la nostra llar que hi ha persones que transformen la realitat, tranquilisarem les nostres conciències. Pero no parle de la conciència, sinó de l'esperit, i espiritualment reconforta saber que en el món queden persones que s'entreguen gratuïtament pels seus (nostres) congèneres.
Uns enllaços més per a conéixer en més proximitat la realitat de Lakay, que segons pareix significa "la casa"
Inscription à :
Articles (Atom)